Història

Els testimonis més antics de presència humana en l’actual terme de Xeraco es troben en la Cova del Vell, del paleolític inferior, així com en el poblat de la Barcella, de l’edat del bronze. Al llarg de la seua història, Xeraco ha sigut un poble en què han conviscut durant molts anys musulmans i cristians. Entre finals del segle XII i principis del XIII, en l’època de la València musulmana, el castell de Bairén pertanyia a la demarcació de Dénia; el senyor del castell va atorgar unes terres a un dels seus cavallers, Avecendrell, qui les va convertir en l’alqueria anomenada Xeraco. Ja en el Llibre del Repartiment, després de la conquista cristiana, Xeraco apareix l’any 1248 com una alqueria musulmana que passa de les mans d’Avecendrell a les d’Arnau Bosquet. A partir de 1373, la villa de Gandia ordena el cobrament de l’impost de l’habitava-tu als veïns de Xeraco. Esta situació va fer sorgir diferències entre els abats del Monestir de la Valldigna. Per a solucionar este conflicte, en 1383 es fa la primera senyalització a Xeraco i se separa Bairén de Santa Maria de la Valldigna. L’any 1479, en temps del rei Joan II, l’alqueria de Xeraco es convertix en senyoriu, al ser nomenat primer senyor de Xeraco Bernat d’Almúnia. En 1550, el tercer senyor de Xeraco, Joan d’Almúnia, ven l’alqueria a Francesc de Borja. D’esta forma, Xeraco passa a dependre de Gandia fins que en 1535 s’erigix en rectoria de moriscos i s’unix a la de Xeresa. Probablement, durant esta mitat del segle XVI es va construir la Torre de Guaita que hi ha al costat del riu, per a vigilar els barcos enemics que s’acostaven a la costa, així com element de refugi i defensa enfront d’un possible atac de pirates barbarescos. En 1606, amb motiu de l’expulsió dels moriscos, es va ordenar la destrucció de la mesquita de l’alqueria de Xeraco, convertida en ermita, i es va construir una església que donara cabuda als nous cristians conversos. En este moment, Xeraco tenia 42 famílies. Després de l’expulsió dels moriscos, la recuperació demogràfica fue lenta. Esta tendència va canviar de signe durant el segle passat, en el que la dinàmica econòmica i demogràfica ha sigut molt positiva, afavorida per una agricultura intensiva i comercial. A causa de la falta d’aigua del riu, ha sigut tradicional el reg amb sénies, però la transformació de les marjals i els pous va obrir unes perspectives que abans no tenia. A la prosperitat de l’economia de Xeraco també ha contribuït la qualitat dels seus productes agrícoles i les bones comunicacions. Durant els últims cinquanta anys i encara en l’actualitat, un dels fets històrics més rellevants és el desenvolupament i revaloració de la franja costera de Xeraco, convertit en un dels principals pols d’atracció de turisme de qualitat en la província de València. En la foto, la Torre de Guaita.